«El conjunto de la obra compone una balada triste cantada con el propósito consciente, o tal vez subliminal, de estimular la reflexión en torno a la soledad de los cuerpos vivos, entre los cuales es indispensable incluirse».

(Robert Saladrigas, fragment del catàleg Navarro. Galería Daedalus, Barcelona, 1983.)

1931 – 1939

Neix a França (1931), a Castelsarrasin. A l’edat de quatre anys es trasllada amb la seva família a Barcelona. Un any més tard esclata la Guerra Civil Espanyola.

1945 – 1956

Amb 14 anys comença la seva formació a l’Escola d’Arts i Oficis de Barcelona. Destaca sobretot per les seves habilitats com restaurador. El 1952 ingressa a l’Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi de Barcelona.

Durant el segon curs coneix el pintor Joan Serra, amb qui descobreix l’Empordà i la Costa Brava. El mateix any guanya el primer premi de figura en l’exposició de pintura universitària de Madrid, fet que li permet viatjar a la capital i descobrir els grans mestres del Museu del Prado, com també el Greco a Toledo.

1957 – 1962

El 1957, gràcies a una beca, viatja a París. Completa la seva formació a la capital francesa, on assisteix a l’École des Beaux-Arts i a l’Académie de la Grande Chaumière, aquesta darrera especialitzada en dibuix al natural i classes amb models. Durant la seva estada a París viatja també a Londres, on presenta la seva primera exposició individual i també col·lectiva. Comença a investigar en l’informalisme matèric.

L’any 1959 obté una altra beca per anar a Londres, on assisteix a classes de dibuix i gravat a la Saint Martin’s School of Art. A Londres el seu treball matèric es consolida i crea un llenguatge propi que és l’origen de la coneguda sèrie de les «Portes». Guanya el primer premi del concurs de cartells publicitaris del ferrocarril britànic (British Railways Poster Competition, 1961).

1963 – 1969

El 1963 decideix establir-se definitivament a Barcelona. Continua treballant en la sèrie de les «Portes», portes de Barcelona amb què l’artista estableix una recuperació de la forma basada en la matèria. Aquestes portes són el punt de trobada entre la seva etapa informalista i les composicions netament geomètriques.

La seva relació amb la matèria evoluciona donant pas a una representació cada cop més essencial. Té lloc un procés de síntesi que el duu de manera natural vers el camí de l’abstracció geomètrica.

1970 – 1976

La geometria tridimensional continua essent la base de la seva obra fins al 1974. Aleshores retorna a la pintura plana, a l’oli sobre tela, en un ampli exercici de composició, contrastos cromátics i jocs òptics. El 1970 s’incorpora als camps de treball del grup MENTE (Muestra Española de Nuevas Tendencias Estéticas). El mateix any és escollit per realitzar el cartell publicitari i les medalles dels Campionats d’Europa de Natació organitzats a Barcelona. El 1971 duu a terme la faéna d’un edifici a Barcelona, a manera de mural.

El 1972 viatja per primer cop als Estats Units. Interessats en la idea d’acostar l’art a la societat, Navarro Vives i uns amics creen un projecte d’edicions d’art (Disform Ediciones).

1977 – 1987

Una pausa obligada per motius de salut canvia el rumb de la seva pintura i el 1978 recupera manifestament la via figurativa. Neix un nou llenguatge inspirat principalment en tres temes: la natura morta, la barca i el paisatge.

1988 – 1997

Al final dels anys 80 apareixen formes noves, composicions urbanes bigarrades, laberíntiques. Són anys intensos en la seva creació pictórica. A més, emprén diversos viatges per l’América del Nord i passa temporades a Méxic. El 1997 rep la Clau de Barcelona per la seva obra artística.

1998 – 2012

Per raons familiars visita amb freqééncia Venécia i estableix una relació amb aquesta ciutat. La seva inquietud investigadora el duu paulatinament a una simplificació compositiva i cromática. Sense adonar-se’n, l’artista evoluciona vers l’esséncia. és el moment de les seves «atmosferes pintades».

Josep Navarro Vives viu i treballa a Barcelona.